24 de gener de 2011
En una sala d’actes plena a vessar, i amb totes les places exhaurides, Kathryn Best va parlar sobre la relaci贸 entre el disseny i la millora de l’efici猫ncia de les empreses, i de quina manera aquestes utilitzen estrat猫gicament la innovaci贸 i la creativitat. 聯D’una banda, usen el Design Thinking en el desenvolupament de productes i serveis, per貌 tamb茅 en processos de gesti贸 di脿ria i, a m茅s a m茅s, en el desenvolupament creatiu de les companyies聰. L’experta va citar empreses com General Electrics, Philips Design, Sony, Procter&Gamble o Quicksilver com a exemple d’organitzacions que potencien la creativitat dels seus empleats i opten per introduir la innovaci贸 en els seus processos. Kathryn Best va definir la creativitat com 聯la generaci贸 de noves idees, i fins i tot noves maneres de mirar problemes ja existents i descobrir noves oportunitats聰. El disseny estableix lligams entre creativitat i innovaci贸, i posa les idees en pr脿ctica. El pensament creatiu no respon a cap est脿ndard i relaciona idees que potser abans no tenien res en com煤.
Best va diferenciar entre pensament anal铆tic i pensament creatiu, i va explicar les caracter铆stiques de cadascun d’ells. El pensament anal铆tic 茅s l貌gic, un铆voc i amb poques preguntes. Les seves idees estan consolidades i 茅s convergent i vertical. El pensament creatiu, al contrari, requereix imaginaci贸, es fa moltes preguntes i ofereix encara m茅s respostes i idees. 脡s divergent i lateral. 聯Tots dos s贸n diferents, per貌 estableixen lligams i s贸n imprescindibles. Tothom t茅 idees creatives, per貌 potser estan enterrades sota idees anal铆tiques聰. La conferenciant va parlar de tres tipus d’innovaci贸. La innovaci贸 incremental, que explora formes ja existents, gr脿cies a la tecnologia, com petits canvis, millores o noves configuracions. La innovaci贸 modular, que no 茅s radicalment transformadora; i la innovaci贸 radical, la qual parteix de coneixements existents, aptituds i tecnologies per crear quelcom nou al m贸n. Seria l’exemple d’Internet, que ha creat noves capacitats per a la estrat猫gia i la innovaci贸.
<--VIDEO-->
La gesti贸 de la innovaci贸 i el pensament creatiu a les empreses va centrar una part de la confer猫ncia. Best va establir 5 fases de la creativitat: la preparaci贸, l’esfor莽 de l’equip, la incubaci贸 聳聯quan la idea es deixa dormir聰-, la perspic脿cia (聯el flash o el moment d’il路luminaci贸聰) i l’avaluaci贸. Va aconsellar generar creativitat a trav茅s de petits exercicis diaris, com fer connexions entre elements que no tenen res en com煤, buscar pistes o not铆cies als mitjans de comunicaci贸, i portar sempre una llibreta per apuntar tot all貌 que se’ns passi pel cap. En el marc de l’empresa, va aconsellar els gestors desenvolupar i potenciar el talent individual, per貌 tamb茅 saber trobar una veu pr貌pia i inspirar els altres.
Kathryn Best va cridar l’atenci贸 sobre les barreres al pensament creatiu, que s’han de saltar si s贸n un inhibidor en el proc茅s de generaci贸 d’idees. 聯Les barreres m茅s importants ens les imposem nosaltres mateixos. Moltes vegades s贸n els h脿bits, les rutines, o el fet d’establir una 煤nica resposta i no fer-se preguntes. Per貌 tamb茅 hi ha por a semblar boig o que et diguin que una idea 茅s una estupidesa. Aix貌 no s’ha de dir mai: s’ha d’animar l’equip a parlar sense complexos聰, va concloure. ■