17 de juny de 2009
Actualment, el consum d’energia que es fa als habitatges — els edificis consumeixen el 20 % de l’energia final— és el responsable de la tercera part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest és un dels motius per què els professionals de l’edificació (arquitectes, enginyers, constructors, etc.) aposten per una arquitectura sostenible.
Cobertes vegetals que regulen la temperatura, finestres amb protecció solar o un terra que s’escalfa mitjançant una bomba de calor geotèrmica són alguns dels exemples d’aquesta arquitectura sostenible que es basa en l’eficiència energètica.
Avui dia, a Espanya existeixen noves legislacions que obliguen que la construcció d’obres noves hagi de fer-se respectant el medi ambient. A Espanya, per exemple, s’ha aprovat el Codi tècnic de l’edificació (CTE)
que estableix una sèrie d’exigències que podrien suposar per a cada edifici un estalvi energètic del 30-40 % i una reducció de les emissions de C02 del 40-55 %.
Aquesta Âé¶¹Ö±²¥legislació pot impulsar l’energia solar, que es podria convertir en la tecnologia per excel·lència als nous blocs d’edificis i deixaria en segon terme altres tipus d’energia molt més contaminants.
Però aquests avenços no només afecten les edificacions noves. A Espanya la majoria dels habitatges superen els 30 anys d’antiguitat. Segons l’arquitecte tècnic Toni Floriach, la rehabilitació sota criteris sostenibles consisteix principalment “a fer més eficients els habitatges, millorant-ne el comportament tèrmic de l’envolupant i aixà aconseguir que gastin menys electricitat, gas i aigua, i també implantant-hi energies renovables, per exemple plaques solars tèrmiques”.
Aixà doncs, la tecnologia contribueix a la creació i rehabilitació d’edificis més eficients perquè tinguin un disseny més modern i sostenible que ajudarà a aconseguir l’objectiu de reduir el 20 % de les emissions de CO2 d’aquà a l’any 2020.■